Feia mesos que
amb en David havíem comentat de fer la volta al Cadí. Ell l'havia feta ja fa
uns anys i en guardava un bon record. Així és que vam programar-la per a finals
d'agost. Seria un bon entrenament de cares a la ruta dels Refugis que sempre té
lloc a principis de setembre. En David va preparar la ruta i els traks i jo
vaig ocupar-me de reservar els 2 allotjaments: un a Tuixen i un altre a Bellver
de Cerdanya. En Miquel Angel hi posava la furgo. El dia abans tot estava
preparat. Just al vespre, en David es va lesionar i va comunicar que no podria
fer la ruta. Després d'unes deliberacions, en Miquel Angel i jo vam decidir que
com que ja teníem fetes les reserves i difícilment trobaríem unes dates adequades,
era millor fer la ruta encara que només fóssim dos.
Així és com el
divendres 23 vam carregar la furgo i vam posar rumb a Bagà punt d'inici de la
ruta. A quarts de deu ja érem sobre la bicicleta traginant allò imprescindible
per fer una ruta de 3 dies. Mentre en Miquel Angel va optar per un petit i
pràctic portaequipatge posterior jo vaig decantar-me per una petita motxilla
que carregava a l'esquena. Ens esperava un inici d'etapa exigent amb 20 km
continuats d'ascens. Als afores de Bagà vam agafar una carretera que remuntant
el riu Balsareny permet arribar fins a Gisclareny. A l'alçada de Sant Joan de
l'Avellanet vam abandonar la carretera i vam prendre una pista en suau ascens
que entre boscos ens portaria fins al coll de la Bena. D'aquí vam continuar la
pista que ens duria fins al coll de la Balma. A partir d'aquest punt vam gaudir
d'unes vistes fantàstiques del Pedraforca fins a assolir el coll de Torn situat
a 1900 m. d'alçada i que seria el punt més alt de la primera etapa. Els darrers
quatre quilòmetres van ser exigents per la pujada però van ser compensats pel
paisatge d'alta muntanya. Ens trobàvem just al vessant sud del massís del Cadí,
quedant al nord les famoses canals del Cadí.
Tot seguit vam
iniciar un llarg i tècnic descens per una pista en alguns trams molt trencada
fins a trobar la carretera de Gósol a Josa de Cadí. En aquest tram de baixada
ens va sorprendre la quantitat de carlines i les seves grans dimensions. Les
carlines són unes flors d'alta muntanya que antigament decoraven les portes de
les cases. Amb els anys la seva presència ha anat disminuint i ara és força rar
veure'n. Potser el Cadí és un dels llocs on se n'hi fan més. A la plaça de Josa
de Cadí vam aprofitar per cruspir-nos un entrepà i vam iniciar la segona ascensió
del dia, la que ens duria després de 5 km a la collada de Jovell. A mitja
ascensió però a un servidor se li va trencar un pedal. Realment és poc habitual
trencar un pedal automàtic i en el meu cas era la primera vegada. Així doncs, només
amb el travesser del pedal vaig haver d'acabar l'ascensió al coll. Podeu
imaginar la incomoditat d'haver de fer la força amb un sol pedal i el risc de
lesió que això suposava. Per més inri,
gairebé a dalt el coll va tapar-se i van caure unes quantes gotes amenaçadores
que, afortunadament, van esvair-se poc després. Un cop a dalt el coll, vam
iniciar un llarg descens per pista fins al poble de Cornellana. Aquí vam
prendre la carretera asfaltada que ens duria a Tuixent, punt final de la
primera etapa. En total van ser 54 km, 1900 m. de desnivell positiu i 5 hores
efectives sobre la bicicleta.
A Tuixent teníem
habitació reservada a cal Gabriel. Allà,mentre preníem una cervesa artesana del
Berguedà, vam informar-nos sobre les possibilitats de poder arreglar o canviar
un pedant automàtic. La situació era complicada ja que al poble no hi havia ni
botiga de bicis ni mecànic. Vam sospesar d'anar a Gósol però no teníem
garanties de trobar un pedal automàtic. La veritat és que la continuïtat de la
ruta perillava i se'ns va passar pel cap una retirada amb en Miquel Angel anant
a buscar la furgo a Bagà per recollir-me a Tuixent. La situació va canviar
davant la possibilitat d'agafar un servei de furgoneta que cada dia al matí va
de Tuixent a la Seu d'Urgell. A la ciutat del Parc del Segre no tindríem
problemes per trobar un pedal automàtic.
L'endemà a les
vuit del matí carregàvem les bicicletes a la furgoneta de Transports Públics de
Catalunya que ens duria fins a la Seu d'Urgell. El desplaçament fins a la Seu
va ser tota una experiència i ens va permetre conèixer una mica millor la vida
de les valls allunyades del Pirineu. El trajecte d'una hora de durada es fa per
una carretera amb moltes corbes i amb el pis molt gastat per les condiciones
climàtiques canviants de l'alta muntanya. La furgoneta va anar parant en tots
els pobles per on passava i va anar carregant gent que havia de fer gestions a
la Seu. El conductor era un personatge molt conegut i apreciat ja que també
feia encàrrecs a la gent dels pobles (compres, gestions de tot tipus). Durant
el trajecte van acompanyar-nos un alemany instal·lat al Molí de Fórnols i el
seu fill petit, i una senyora d'una certa edat. Vam aturar-nos en un poble i
vam conèixer i poder tocar un petit cadell de gos que va fer les delícies dels
viatgers. També va cridar l'atenció dels vilatans unes cabres enmig de la
carretera que sospitaven que s'havien escapat.
Tot plegat va fer-nos veure que el ritme vital de la vall era molt més
pausat i que l'atenció pels detalls era molt més acusada. Va quedar clar que
viure a la vall implicava ignorar el tenir pressa i la immediatesa. Això no
lligava massa amb la nostra preocupació i incertesa per reposar el pedal
trencar i reiniciar el més aviat possible la nostra ruta. No obstant, no teníem
més sortida que adaptar-nos a la situació. A 2/4 de 10 vam arribar a la Seu
d'Urgell que es trobava en plena festa major. Inexplicablement per a la nostra
impaciència, les dues botigues de bicicletes que ens havien recomanat encara no
havien obert. No va ser fins a les 10 del matí que una d'elles va aixecar les
persianes i vam poder, finalment, substituir els dos pedals i les cales de les
meves sabates. Resolta la incidència,
vam posar rumb cap a Alàs tot remuntant pel marge dret del Segre i, després per
carretera, fins al trencant d'Arsèguel. Aquí vam començar una llarga pujada que
ens portaria primer fins a Arsèguel i després fins al petit poble de Cava. A
Cava vam poder enllaçar amb el track de la ruta que preteníem fer inicialment.
Després de Cava vam afrontar un dur ascens fins al Mas de Cal Pubill i després
un tram de corriol en ascens fins al coll d'Oruga. D'aquí vam iniciar el
descens també per corriol que ens menaria fins a Querforadat. Com que ja eren
les dues del migdia vam decidir fer un entrepà en un bar-restaurant del poble.
Tot seguit vam emprendre el descens fins Martinet de Cerdanya. Durant tot
aquest tram vam sentir els trons amenaçadors a la llunyania però afortunadament
no van acostar-se. De Martinet vam pujar per carretera fins a Montellà i vam
prendre una pista que ens menaria fins a Bellver de Cerdanya. En aquest poble
vam parar a fer una cervesa reparadora abans d'iniciar els darrers quilòmetres
fins al poble de Pedra. Aquesta segona etapa van ser 60 km, 1600 m. de
desnivell positiu i 5:20 hores sobre la bicicleta. A Pedra vam allotjar-nos a
la seva rectoria que ha estat restaurada i és un entremig de casa de colònies i
turisme rural. La seva mestressa (neorural procedent de Barcelona) va
oferir-nos un bon sopar, així com la seva conversa.
L'endemà al matí
amb un bon sol i una certa fresqueta vam posar rumb cap a Urús i Das. En aquest
darrer poble vam iniciar l'ascens per carretera i després per pista que ens
duria fins a l'estació d'esquí de la Masella. Com ja ens havia advertit en
David, vam haver de fer un tram duríssim pel mig de les pistes d'esquí. El tram
final d'uns 400 metres va resultar impracticable pel pendent i les. Arribats al
coll de la Mola vam coincidir amb diversos grups que feien btt de descens. Tot
seguit vam prendre una pista que planejant ens va dur per sobre el complex de
l'estació d'esquí de la Molina del qual en vam tenir unes molt bones vistes.
Finalment, la pista ens va dur fins al coll de Pal a 2.100 m. d'alçada, punt
més elevat de la ruta. Al coll de Pal vam aprofitar per esmorzar i gaudir de
les impressionants vistes de les muntanyes i valls de l'entorn. Per acabar només ens quedava un llarg descens
de 15 quilòmetres per pistes (alguna força trencada) fins a Bagà. Aquesta
tercera etapa van ser 37 km, 1300 m. de desnivell positiu i 3:40 hores sobre la
bicicleta. A Bagà vam fer una cerveseta reparadora i vam posar la furgoneta
rumb cap a Figueres.
El resum és el
d'una ruta excel·lent pel que fa a recorregut, diversitat de pistes i el paisatge,
recolzada per uns bons allotjaments i amanida amb una bona gastronomia. Vam
poder superar l'incident del pedal i descobrir de primera mà detalls de la vida
a muntanya aïllada del "mundanal ruido".
